Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

despabilar

v tr
1 [una vela] espavilar, esmocar, mocar.
2 [despertar] despertar, desvetllar.
3 fig [avivar el ingenio] espavilar. Hacerlo ir a la ciudad quizá lo despabilará, fer-lo anar a ciutat potser l'espavilarà.
4 fig enllestir. Despabilar la cena, enllestir el sopar.
5 fig [robar] pispar.
6 fig i fam [matar] pelar.

v pron
7 despertar-se, desvetllar-se.
8 fig espavilar-se.
9 fig [darse prisa] afanyar-se. ¡Despabílate, que nos vamos!, afanya't que ens n'anem!
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions